No son els Kiss, ni els Guns, ni AC/DC, però podríen ser-ho, un grup per molts oblidat pero que val la pena tenir en compte.Aqui us deixo la seva historia traduida al català, extreta d' Aquí Trio rocker compost per tres germans que procedien de Madrid, encara que establerts a Barcelona, també se'ls va veure molt per altres ciutats , especialment del nord de la Península . Ells eren Alfonso ' Ran ' ( veu i baix) , Jesús ( guitarra ) i Roberto ( bateria ) . Van començar cap el 1985 .
La seva música es va considerar una barreja entre el heavy i el rock urbà .
Com el seu nom indica , el carrer va ser el principal escenari en què el grup es desenvolupava amb total facilitat. Actuaven amb regularitat a l'Estació de metro de Plaça Catalunya de la Ciutat Comtal , on oferien autèntiques exhibicions en directe , cosa que els va proporcionar una inesperada fama que els va portar a actuar , no només per Espanya , sinó a l'estranger , arribant a trepitjar escenaris de països com Alemanya , Dinamarca , Holanda o Itàlia .
Venien les seves maquetes en el propi carrer , on realment van aconseguir certa notorietat donat que a poc a poc , era més gent la que s'interessava per la seva activitat , una cosa fàcil d'entendre , ja que es podia gaudir de bon rock and roll de forma gratuïta i al " aire lliure" . Unes vegades al metro i altres a la vorera del principi de la Rambla de Barcelona , eren el llocs preferits en què aquest grup endollava seus amplis per tocar , sense més .
Discogràficament parlant , seria el 1990 quan, a través de la independent Justine Records , veuria la llum el seu primer lliurament oficial , ' El Carrer del Vici ' va ser el títol .
Un any després tornen amb ' Les dues cares de la moneda ', un Lp ple d'autèntic rock de carrer . El disc incloïa el tema que més populars els va fer, una versió en castellà del clàssic ' Highway Star ', dels mítics Deep Purple , transformat per ells mateixos a ' Corazón Star' . De nou , el segell va ser Justine Records . En aquest disc van col · laborar músics de la talla de Nacho Lesko ( piano ) , conegut pel seu pas per El Último de la Fila , Manolo García , Estopa , etc . , I Dani Nel·lo ( harmònica ) , saxo de Los Rebeldes . Com disc senzill treure ' Mueve la cabeza y los pies' . La resta de temes van ser: ' Es que no em pots veure ' , 'Les dues cares de la moneda ', 'El camino del horror ', ' Fuera de la ley' , ' Mundo sex - appeal ' , 'Nada ' i ' Solo se vive una vez ' .
Poc després , Roberto deixaria el grup i entraria un segon guitarrista , Mario Suffloni 'Pelusa ' . Van actuar al programa de TVE , Plastic , on van interpretar el tema ' Solo se vive una vez ' .
Un any després gravarien 'San Fermín ' , per Practik , amb una selecció de cançons dels seus dos primers treballs . Es tractava d'una fórmula original i efectiva per donar-se a conèixer sense recórrer al forçat recopilatori . El disc va ser pagat per ells mateixos amb el que treien durant les seves actuacions a plaça Catalunya i Festes Majors .
El 1993 , van oferir un directe a la vorera propera a l'antiga estació d'autobusos de Pamplona en plenes festes de Sant Fermí i , anteriorment , havien fet el mateix pels carrers de Bilbao . Com a conseqüència d'aquests directes , el grup llançaria al mercat un doble Lp en directe anomenat ' Underground ' . Va ser gravat la tarda del diumenge 9 de maig de 1993, en la " rodona" del metro de Plaça Catalunya de Barcelona . Es va gravar a la setmana següent, en els estudis Bit a Beat de Rubí . Íntegrament en directe , durant la sessió de mescles d'estudi , van afegir cors i alguna guitarra doblada , a més del so una acústica al ' Starway to heaven ' . Els temes van ser ' Black Dog ' ( Led Zeppelin ) , 'Paradise City' ( Guns'n'Roses ) , 'El Jugador' , ' Riff Raff ' ( AC / DC ), ' Underground ', ' Sun King ' ( The Cult ) , 'Solo se vive una vez '' ,La Calle del Vicio, Las dos caras de la moneda Stairway To Heaven '(Led Zeppelin),' Wild Flower '(The Cult),' The jack '(AC / DC),' San Fermín ' i '7 o `clock'.
El 1994 , concretament el 14 d'abril , van actuar a la discoteca Reverendos de Pamplona , que organitzava concerts cada dijous tant de grups nacionals com internacionals . Bunker Band va ser el grup teloner .
Després d'un temps , De - Kalle es dissol , encara que Jesús , que avui dia regenta el Big Bang , un bar situat al barri del Raval de Barcelona (molt a prop de l'estació de metro de Plaça de Catalunya i enganxat a la Rambla ) , segueix oferint actuacions en directe .
Aqui un tema que he penjat del disc Underground.
La kalle del vicio
Underground
Las dos caras de la moneda
No hay comentarios:
Publicar un comentario